LA DONA DE LA SEVA VIDA
Columna
509 pàgines
A la solapa de la coberta hi figura aquest currículum espectacular:
XAVIER BOSCH va néixer a Barcelona el 21 de juliol del 1967. És autor de la trilogia de novel·les del periodista investigador Dani Santana: Se sabrà tot (Premi Sant Jordi 2009 i llibre més venut del 2010), Homes d’honor (2012) i Eufòria (2014). Anteriorment havia publicat els reculls de contes Jo, el simolses (1992) i Vicis domèstics (1998) i la novel·la juvenil La màgia dels Reis (1994). L’any 2015 va guanyar el Premi Ramon Llull amb Algú com tu, un èxit sense precedents amb més de 60.000 exemplars venuts i traduïda a set idiomes. Posteriorment, Nosaltres dos i Paraules que tu entendràs van ser número u de vendes el 2017 i el 2019, respectivament. Periodista de llarga trajectòria, ha estat creador de formats audiovisuals d’èxit com Alguna Pregunta Més, El món a RAC1 o El gran dictat. Ha estat cap de programes de RAC1, director de l’Avui, dels documentals La fleur i Estadi Johan Cruyff: camí dels somnis, i dels programes de televisió Un tomb per la vida, Aquest any, cent! I Àgora de TV3. Articulista de Mundo Deportivo, actualment és membre del consell editorial de l’Ara.
I a la contraportada del llibre hi ha aquesta sinopsi:
El Joel, el Raimon i la Victòria són els germans Estrada. Malgrat que cadascú viu en una punta de món, es mantenen molt units. Una investigació periodística, però, ho posa tot en risc. El Joel, director de documentals, aviat s’adonarà que hi ha descobertes que fan trontollar els sentiments, sacsegen la vida i obliguen a reescriure el passat.
Xavier Bosch, a la seva maduresa com a escriptor, combina els seus dos mons. El constructor d’intimitats recupera el periodisme amb una trama que pot posar tota una família en perill. És el preu de traspassar les línies vermelles de la veritat.
En la meva opinió diria que la relació entre els tres germans frega de vegades una perfecció emocional poc realista. En el món real, els germans tenen tendència a la centrifugació, és a dir, a l’allunyament, a la dispersió. Però això no treu que en segons quines famílies passi el que passa en aquesta història, que quan toquen a sometent tots responguin a la crida. Però el que més m’ha despistat és el títol: La dona de la seva vida. No és que tingui gaire importància, perquè una cosa és l’embolcall i l’altre el contingut. Imaginem que compres un llibre titulat L’assassí de la destral, i el tema va d’un empleat del metro que s’enamora d’una companya que col·lecciona estampes de la Marededéu.
Tot i així, La dona de la seva vida és una novel·la notable que aconsegueix emocionar sense caure en el sentimentalisme barat i manté el suspens gràcies a la trama d’investigació. És una lectura molt recomanable per a qui busqui una història absorbent, ben escrita, de les que et facin desitjar que hi hagi encara més pàgines que les cinc-centes que ja hi ha.
Aleix Font, 4 de novembre de 2026.
